Arnold Bax

Arnold Bax

Biografia
Naixement	8 novembre 1883 Streatham (Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda)
Mort	3 octubre 1953 (69 anys) Cork (Irlanda)
Sepultura	cementiri St. Finbarr's
Mestre musical de la Reina
Dades personals
Nacionalitat	Regne Unit
Formació	Royal Academy of Music
Activitat
Ocupació	Compositor, poeta
Gènere	Simfonia i òpera
Estil	Romanticisme, Impressionisme
Professors	Tobias Matthay i Baltasar Corder
Alumnes	Margaret Sutherland
Instrument	Piano
Obra
Obres destacables Symphonietta finale (fr) Simfonia núm 3 Symphony No. 5 (en) Simfonia núm. 6 (Bax) Symphony No. 1 (en) Symphony No. 7 (en) Symphony No. 2 (en) (1930) Simfonia No. 4
Premis (1931)  Medalla d'Or de la Royal Philharmonic Society  Knight Bachelor  cavaller comanador del Reial Orde Victorià  Medalla Walter Willson Cobbett

Arnold Eduard Bax (Londres, Regne Unit, 6 de novembre de 1883 - Cork, Irlanda, 3 d'octubre de 1953) va ser un compositor, pianista, poeta i autor anglès. La seva producció prolífica inclou cançons, música coral, peces de cambra i obres de piano solista, però és sobretot conegut per la seva música orquestral. A més d'una sèrie de poemes simfònics, va escriure set simfonies i durant un temps va ser àmpliament considerat com el principal simfonista britànic.

Bax va néixer al suburbi londinenc de Streatham en una família pròspera. Els seus pares el van animar a seguir una carrera en música, i els seus ingressos privats li van permetre seguir el seu propi camí com a compositor sense preocupar-se per la moda o l'ortodòxia. En conseqüència, va arribar a ser considerat en els cercles musicals com una figura important però aïllada. Mentre encara era estudiant de la Royal Academy of Music, ⁣Bax va quedar fascinat amb Irlanda i la cultura celta, que es van convertir en una forta influència en el seu primer desenvolupament. Els anys previs a la Primera Guerra Mundial va viure a Irlanda i es va convertir en membre dels cercles literaris de Dublín, escrivint ficció i versos sota el pseudònim Dermot O'Byrne. Més tard, va desenvolupar una afinitat amb la cultura nòrdica, que durant un temps va substituir les seves influències celtes en els anys posteriors a la Primera Guerra Mundial.

Entre 1910 i 1920, Bax va escriure una gran quantitat de música, inclòs el poema simfònic Tintagel, la seva obra més coneguda. Durant aquest període va formar una associació que va durar tota la vida amb la pianista Harriet Cohen⁣: al principi una aventura, després una amistat i sempre una estreta relació professional. A la dècada de 1920 va començar la sèrie de set simfonies que formen el cor de la seva producció orquestral. El 1942, Bax va ser nomenat Mestre de la Música del Rei, però va compondre poc en aquesta qualitat. En els seus darrers anys va trobar que la seva música es considerava passada de moda, i després de la seva mort es va descuidar en general. A partir de la dècada dels 60, principalment a través d'un nombre creixent d'enregistraments comercials, la seva música va ser redescoberta gradualment, tot i que només una petita part d'aquesta se sent regularment a les sales de concerts.